EL CARAGOL AROL

     El conte que aquests dies hem duit entre mans ha estat el del "Caragol Arol". Per fer-ne quatre cèntims dir-vos que a n´Arol no  li agradava gens s´aigua. Quan plovia, tots  els caragols sortien a passejar i a fer excursions, però ell s´amagava  dins la closca i no treia ni una banya. Els caragols que vivien molt a prop seu el convidaven a sortir, però ell sempre volia quedar-se a casa perquè no li agradava s´aigua.
     Els caragols l´animaven, cantant-li cançons: caragol treu banya,  plou i fa sol... perquè s´ho passaven molt bé, però  ell tancat dins la seva closca.

     El caragol Arol s´avorria molt, sentia tothom que reia i xalava i esteien contents, mentre ell esteia avorrit i trist dins la closca.
     Però un dia, des de dins la closca  va veure un raig de llum que entrava  a casa i va pensar què era allò. Havia sortit es sol! Va  treure una banya, després una altra i li van venir moltes ganes d´anar  a jugar. Es va animar  a sortir a sa plaça i, a poc a poc, es va posar a jugar amb els seus companys. Mentre, tots els altres caragols li  cantaven:

Caragol, caragol Arol,

treu les banyes, treu les banyes.

Caragol, caragol Arol,

treu les banyes  que surt es sol!

     I des d´aquell dia el caragol Arol va sortir a sa plaça a jugar  amb els seus amics plogui molt o plogui poc, faci un plugim o bé un ruixat: ell surt de la closca i ja mai més s´ha avorrit!

     Tots els contes ens fan pensar en alguna situació concreta, i els fillets ho entenen molt bé. En el cas del Caragol Arol, no trobau que és un bon conte per parlar de la nostra pròpia adaptació a l´escola?